RTVV:LA LEGALITAT ÉS L’ÚNICA VIA POSSIBLE

              ‘Si pot ser abans del 9 d’Octubre, millor’. Eixa va ser la contundent resposta donada per Enric Morera quan, en la primera concentració reivindicativa després de les eleccions, els treballadors de RTVV li recordaren la promesa de reobertura per a eixa data tan significativa feta durant mesos per ell i pel mateix Ximo Puig. Tot i el desmarcament posterior de la vicepresidenta del Consell i presidenta de Compromís, Mònica Oltra, la promesa no va ser feta a títol personal ni per Puig ni per Morera. Tots dos expressaren una intenció que figurava dins de  l’ ideari col·lectiu tant del PSPV com de la coalició de l’ample somriure. De fet, eixes i no altres sigles figuraven en els col·legis electorals el passat 24 de Maig, les mateixes que varen triar molts dels valencians que apostaren pel canvi.

            El 5 de Novembre de 2013 el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana declarava nul l’ERO de RTVV i per tant ilegal. Tant el PSPV com Compromís van fer bandera de la qüestiò i es van comprometre davant la ciutadania i els treballadors a refer eixa ilegalitat i a recuperar una televisió pública prostituïda per vint anys del govern del PP.
   En el tema de RTVV ‘la voluntat, però, ha sigut més optimista que les possibilitats’, va dir Oltra fa uns dies adduint problemes jurídics que emboliquen el procés de reobertura. Pocs dies abans, el President de la Generalitat assumia el retard degut allò que considerava ‘un marasme legal enorme’. El discurs del Consell en públic parla de problemes jurídics mentre que en privat posa l’accent en l’elevat cost econòmic que suposaria tornar a la situació previa al primer ERO.

            Reduïr-ho tot ara una qüestiò de diners, no potser la solució per a no resoldre una injusticia tan evident. ‘No els ixen els comptes, diuen. ‘La ciutadania no entendria que ens gastarem més diners en RTVV’ apunten per a no asumir un compromís preelectoral que tans rèdits els ha donat

Ricard Cobo

Ricard Cobo

Per què eixe canvi de postura? La posada en marxa de la televisió pública és possible seguint estrictament el camí de la legalitat. Eixe camí, conegut i recolzat abans de les eleccions pels partits que ara formen part del govern o li donen suport, passa per la tornada en un primer moment de tots els treballadors, la devolució de les indemnitzacions (i la tributació pertinent) però també, com no pot ser d’una altra forma, del pagament dels salaris de tramitació. Sols així, amb diners per a encetar el projecte de nou i els drets laborals restituïts, es podrà dur a terme un reajustament de la plantilla, sempre traumàtic però negociat amb sensibilitat i  basat en criteris objectius i justos. El temps s’esgota i el problema es fa cada vegada més gran.

            Des d’APROP, l’Associació de professionals per oposició de RTVV que es va crear ara fa un any, defensem que el principal criteri de selecció no por ser un altre que el d’haver superat una oposició com a mitjà d’accés a l’empresa i les seues societats, ara en procés d’extinció.

            Oblidar eixe pla i pretendre una tria selectiva i arbitraria de treballadors com es desprén de les primeres converses mantingudes entre José María Vidal, ‘abanderat’ de l’Alt Comissionat per a la reobertura de RTVV i el Comité d’Empresa, pareix una solució tan desficaciada com impossible jurídicament. La selecció de personal no es pot fer a dit i atenent a criteris subjectius. Eixa forma d’actuar igualaria l’actual govern al del PP en la forma il·legal i antidemocràtica en què va escometre el primer ERO a RTVV i que, com he assenyalat, va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia. La primera conseqüència seria la presentació als jutjats d’innumerables demandes per tots aquells treballadors no triats que se sentiran discriminats amb raó. No és possible, per tant, eixa cirurgia fina, eixe reajustament tan ‘a la carta’ que obvie els drets laborals dels treballadors amb oposició per molt que alguns d’estos, amb el seu comportament indigne i servil, no hagen dignificat precisament la seua professió. No es poden liquidar víctimes i botxins i pretendre soterrar-los tots junts en cal viva com tampoc no res pot ‘començar de zero’ sobre les cendres de la injustícia.

Ximo Puig amb companys de la delegació de Castelló

Ximo Puig amb companys de la delegació de Castelló

     No afrontar el problema amb honestedat i honradesa, tornant el que se’ls ha furtat tant als treballadors de RTVV, en particular com als valencians, en general, serà embolicar encara més la ‘madeixa’ de la que parlava Mònica Oltra i la reobertura esdevindria quasi irrealitzable. De no fer-se així, la desitjada regeneració de la gestió pública que tanta falta fa en estes terres quedarà en no res.

            No assumir eixe full de ruta, l’únic viable jurídicament i econòmicament, és una irresponsabilitat que amb moltes probabilitats acabarà pagant-se amb més diners dels contribuents i allargant sine die el dret de tots els valencians a tindre una xàrcia de mitjans de comunicació públics i en valencià que siga l’autèntic motor de la industria audiovisual ara devastada.

            Per últim, tal volta siga pertinent recordar a la Unió de Periodistes que, per fortuna, RTVV no la formaven únicament periodistes sinó un bon grapat de professionals (càmeres, operadors d’equips, tècnics, il·luminadors, administratius, realitzadors, etc.) la major part dels quals accediren als seus llocs de treball després d’haver superat una prova de selecció pública, d’acord amb els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat com així establia l’article 30-4 de la Llei de Creació de RTVV. Amb quina legitimitat es convocarien altres oposicions quan se’ls ha negat tot valor a les anteriors? Quina garantia hi haurà perquè un possible futur govern del PP les respecten?

Ricard Cobo del Prado

Extreballador de RTVV i membre de la Junta Directiva d’APROP