LES REGLES DEL JOC

En els últims vint anys, els governs del PP-CV han anat massa lluny en la perversió per assegurar-se la butxaca plena i el poder. Com a conseqüència d’això, som molts els col·lectius damnificats. Pràcticament tot el País, excepte les cúpules del PP-CV, cupuletes, familiars i amics o coneguts.

   Els ex-treballadors de RTVV amb una oposició obtinguda en concurs públic, entre els quals es troben la major part dels integrants del nostre Comité d’Empresa, vam comprovar en la nostra pell aquestes perversions només Eduardo Zaplana arribà al poder.   

   Aquest “Honorable” va lluitar amb totes les armes a la mà contra la independència de la plantilla fixa i no ho va aconseguir, cal recordar-ho. El PP-CV, govern rere govern, sempre ens ha vist com un enemic i només Fabra va gossar a fer un ERO salvatge i arbitrari per a agradar Madrid i, de pas, silenciar les veus crítiques d’una part de la plantilla; l’única que, avalada per l’estabilitat laboral d’una plaça obtinguda mitjançant un concurs públic d’oposició, va seguir plantant-los cara. Per a evitar acusacions de favoritisme en aquest genocidi laboral, els seus artífexs ja s’encarregaren de salvar del primer ERO alguns dels treballadors crítics de plantilla.

Antiga estació

Antiga estació 

    El reconeixement de l’arbitrarietat d’aquest l’ERO pel jutge va enfurir tant els capitostos de Presidència que, en una enrabiada més pròpia d’un infant i una falta total de personalitat política, ens va deixar sense senyal radio-televisiu a tots els valencians per no haver de vore la fotografia de com els treballadors liquidats tornàvem a l’empresa.

          Any i mig més tard, després d’una dura i il·lusionant campanya electoral per a l’equerra, tenim la sensació que seguim com estàvem sense que ningú tinga la intenció de reparar tots i cadascún dels desficacis del PP-CV. Ens fa la impressió que alguns ens volen entretenir, mentre passa el temps, per a acabar d’anul·lar-nos com a professionals i com a persones. Potser açò no siga del tot cert. Voldriem equivocar-nos. Però eixa és la percepció que a hores d’ara hi ha entre molts dels extreballadors.

   Darrerament, s’escolta en privat que el servei de ràdio i televisió pública no és necessari per a governar. I ho argumenten amb els darrers resultats electorals. Encara com no gossen, de moment, dir això en veu alta!. Sembla que ningú recorda els milers de valencians que el 9 de novembre de 2013 omplirem els carrers de València per a exigir la reobertura de RTVV. Ara mateix, des dels pobles de vora mar fins a les zones de l’interior i de nord a sud, molts valencians, d’uns i d’altres signes polítics, pregunten amb insistència quan reobrim Canal 9. La gent no s’acostuma a no poder vore en valencià els esports, l’oratge, els espais infantils, les sèries d’èxit o els programes de Punt 2. Necessitem RTVV perquè els valencians hem de conéixer en la nostra llengua la realitat social, cultural i política que ens envolta. També la política, tant de temps segrestada. Clar que sí!. RTVV necessita els valors de l’esquerra per poder ser un veritable servei públic. Potser, alguns governants tinguen por d’un mitjà propi i lliure davant d’unes eleccions generals tan pròximes. Qui sap.

 

Unknown-2

9 de novembre de 2013

    En un altre àmbit, els misssatgers de la Unió de Periodistes, i uns altres, ens acusen als extreballadors de tots els mals del País sense tenir present la intrahistòria de l’audivisual públic valencià. Amb aquesta envestida han situat les coses en un punt en què es pot arribar a l’enfrontament directe i la divisió en un sector clau per a garantir la pluralitat i la llibertat de la informació. Aquest col·lectiu sembla voler ocupar directament l’edifici de Burjassot per a la qual cosa la plantilla seriem un obstacle. Una de les maneres d’aconseguir-ho és reiterar fins a l’extenuació que estem amortitzats. Com si tot el món s’haguera comportat igual. I com si entre els seus afiliats no hi haguera responsables de la perversa gestió informativa del PP-CV.

   Precíssament aquesta estratègia és la mateixa que el PP-CV, i per extensió el PP estatal, va implantar entre els seus acòlits, dedicats a martellejar consignes demagògiques per a fer certa una mentida a força de repetir-la. I ho va fer tant des de RTVV com des dels seus mitjans afins, que en són molts. Paradoxalment, molts dels nostres acusadors estigueren en la nòmina de contertulians de la ràdio i televisió pública valencianes. Lliures com diuen ser, aleshores la majoria callaven quan més necessitàvem que parlaren, cosa que sí feren alguns. I no va ser perquè no els ho demanàrem amb insistència.

  Senyores i senyors del govern, saben que la via més justa, com vostés han reconegut des de 2013, és aplicar la sentència del Tribunal Superior de Justícia que invalidà el primer ERO. Ignorar-la equivaldria a seguir la senda oberta pel mateix Partit Popular. No es pot construir una tele i una ràdio a la mesura de cap opció de govern lliure de veus incòmodes. No es pot segrestar per més temps un servei essencial, ni qüestionar els llocs de treball guanyats per oposició i arrabassats de manera injusta. Es el compromís adquirit amb els valencians i amb la plantilla.

 Magda Lázaro 

Extreballadora de RTVV i membre de la junta directiva d’APROP