COMPAREIXENÇA  D’APROP AL FORUM DE L’AUDIOVISUAL

El nostre company i membre de la directiva d’APROP ens ha representat aquest matí a LES CORTS. Aquesta ha sigut la seua intervenció:

Represente a APROP, associació que agrupa uns 400 professionals que vam accedir a RTVV mitjançant oposició, és a dir, segons els principis d’igualtat, mèrit i capacitat que han de regir en l’administració pública i les seues societats.

El Partit Popular va tancar Radiotelevisió valenciana, va privar els valencians d’un servei públic essencial i va despatxar més de 1.600 treballadors. Tots som víctimes de la injustícia perpetrada pel PP però hui vull fer-los reflexionar sobre un fet. La voluntat d’eliminar treballadors d’oposició està en la base de tot el conflicte que va conduir al tancament d’Rtvv i que hui encara perdura.
El PP va legislar en la nostra contra.

· Des del govern central, amb una reforma laboral que va autoritzar els ERO’s en empreses públiques.
· Des del govern de la Generalitat que va excloure RTVV i l’agència valenciana de turisme del pla de reestructuració d’empreses públiques. Per què? Perquè en les empreses incloses en el pla els criteris de selecció eren oposició i antiguetat i això no volia que passara a RTVV.
· Més tard, durant el primer ERO, va establir la oposició com l’últim criteri de nou per a seleccionar el personal, amb la qual cosa no servia per a res.
· I quan el TSJCV va declarar l’ERO nul va decidir tancar la Radio i televisió pública. I ho va fer perquè una nova reducció de personal hauria significat acatar els criteris d’oposició i antiguetat com manava el tribunal. I Alberto Fabra no estava disposat a això.
Saben per què? Perquè la independència està relacionada amb la seguretat laboral. Em diran que hi ha excepcions, moltes, no seré jo qui els defense. Però els he de dir que la majoria de treballadors molestos per al PP estaven entre els que tenien una oposició aprovada.
Assistim ara a una campanya de difamació contra els extreballadors d’Rtvv. Tots vam ser manipuladors, cap de nosaltres va protestar, tots col·laboràrem. També podria contar-los els casos de treballadors marginats durant anys. Jo els demane que no facen cas. Triar exemples concrets i generalitzar per a aplicar-los a un col.lectiu és una de les estratègies de manipulació més antigues que es coneixen. Em faig ressó d’unes paraules del catedràtic de periodisme Gómez Mompart. Ahir en un twit recordava que a les televisions només un 15 per cent del personal són periodistes. Què passa? És que els telefonistes, técnics electrònics, il.luminadors, conductors o documentalistes també manipulaven? Aquestos raonaments no resisteixen el mínim anàlisi sobre tot quan venen de part de companys molt poc crítics amb els seus mitjans o de columnistes que fa ben poc callaven quan eren ben pagats com a tertulians a Canal Nou.image
No em considere un heroi, tan sols un treballador a qui li han furtat la faena amb males arts. La meua postura respecte a l’Ero d’extinció ve reflectida en un article de Manolo Jardí i Vicent García Devís, publicat al diari el País el 24 de març, el qual vaig sotasignar amb altres companys. Deia així:
“No volem els diners del despatxament: volem treballar, volem que ens tornen el nostre lloc de treball, la nostra plaça en l’administració pública valenciana, que honestament vam guanyar en concurs públic.”
Acò és el que continuem reclamant.
A pesar del que he dit no pense recriminar als companys del comité d’empresa que signaren l’ERO el fet de que ho feren. Tenien una papereta molt complicada . Hi havia una gran pressió a més de riscos laborals i econòmics. Ells sabran explicar-ho millor que jo. No m’hauria agradat estar en la seua pell.
Independentment de com va acabar aquella història, he de recordar que abans i després de l’ERO d’extinció hem rebut el suport públic de tots els partits polítics a excepció del PP i de Ciudadanos.
No vaig ara a fer un relat de les incontables ocasions en què membres del PSPV, de Compromís, de Podemos i d’Esquerra Unida han estat amb nosaltres, juntament amb una pancarta que deia i encara diu “Els treballadors no som els culpables”. Del camí que hem fet junts en la iniciativa legislativa popular, de la qual sóc fedatari. Per a què seguir? Els partits que hui componen majoria parlamentaria s’han compromés amb la reobertura de la tele i de la ràdio, però també s’han compromés amb els treballadors perquè han reconegut el mal que ens ha fet el PP.
Per tot acò, en nom d’Aprop els demane:
· Que reconeguen que hi ha un problema laboral
· Que no consagren el mal que ha fet el PP.
· No hi ha justícia sense reparació. Els demane que s’asenten a negociar amb els nostres representants sindicals, constituïts o no en comité d’empresa, la readmissió de treballadors. Sense condicions prèvies. Ni un nombre prestablert.
· I allí estarà Aprop que vol participar en aquest procés per a garantir que, en el cas que hi haja que fer una selecció, s’apliquen criteris objectius que no poden ser altres que oposició i antiguetat.
· En definitiva, que complisquen els seus compromisos. No els ho demane ja com a extreballador ni com a membre d’Aprop si no com a ciutadà valencià.
· I si no és així, que ens miren a la cara i que ens ho diguen.
Acabe amb dues reflexions.
· Si el final d’aquest camí és el de crear una nova empresa “partint de zero”, amb nous treballadors que hauran d’accedir mitjançant noves oposicions tinguen en compte el següent:
· El PP no reconeixerà eixes oposicions
· Diran que han sigut manipulades, que han entrat els enxufats del tripartit, els faran una campanya en contra. Igual que ens han fet a nosaltres.
· I si un dia tornen a manar, els posaran a tots en el carrer. I si per això han de canviar la llei, la canviaran. Els ho dic perquè ja ho han fet. No vull vore alguns del que ara demanen fer “taula rasa” d’ací a uns anys defensant el que ara estic defensant jo.
· El reconeixement de les oposicions passades és la garantia de les oposicions futures.
Segona reflexió respecte al model:
Clar que volem un model nou que garantisca la pluralitat i la independència. No és tan difícil. Models hi ha molts en el món. Però el més important és la voluntat política dels que manen. Sense ella, pervertiran totes les institucions de control colocant afins que facen la seua voluntat. Hi ha un exemple molt clar. La millor televisió d’Espanya va ser la televisió espanyola del govern de Zapatero. Els treballadors de la tele de Zapatero eren els mateixos que van fer la tele d’Urdaci o la que hi ha ara. Els he d’explicar que la estratègia de manipulació es basa en situar uns quants en llocs clau? De veres he d’explicar acò a gent que treballa en mitjans de comunicació?
Acabe:
La situació de Grècia es molt pitjor que la de la Comunitat Valenciana. Allí tancaren la tele. Ara l’han reoberta i han recolocat al personal de plantilla. Igualtat, mèrit i capacitat. No és tan difícil. Només fa falta voluntat política. Si existeix molt prompte podem tindre una radio i televisió pública dels valencians.
Moltes gràcies.