EL TEMPS ATACA UNA TRAJECTÒRIA DE COHERÈNCIA: RAFA XAMBÓ

La incomprensió d’una campanya de tirs destructors des del que ha sigut sempre setmanari de referència al País Valencià. 

Estem assistint, des de fa molts mesos, amb sorpresa i indignació als continuats atacs contra els treballadors de RTVV que portem 25 anys lluitant per una Ràdio i Televisió Valencianes,  plural, sense corrupció i en la nostra llengua.

El setmanari “El Temps” ha sigut per a l’esquerra i el valencianisme una referència de bon periodisme,  indispensable en el dessert lingüístic, cultural i polític del nostre País durant dècades. Més encara per als treballadors. No cal recordar que el 1995, ja amb el PP governant, els treballadors de Canal 9 Ràdio vam rebre el “Premi Octubre” als mitjans de comunicació. “Confirmant que l’esperit de resistència, que forma part de la història dels premis Octubre es trobava encara present”, segons es va dir a aquella cerimònia. 

Consell Rector

 

 

Per una part, no entenem la incoherència en els repetitius atacs que estem rebent des de La Unió de periodistes, El Temps i uns altres periodistes que tenen el luxe d’escriure des de les capçaleres dels diaris valencians.

Pensem que en el fons volen ocupar els llocs de treball de la futura RTVV, ara que sembla que va endavant, amb arguments tan poc democràtics com que els treballadors amb més de 50 anys tecnològicament no serveixen i han de ser renovats pels de 30 anys.

Per altra part,  encara entenem menys els greus atacs del Temps a Rafa Xambó una de les poques persones que lliurament ha mantingut la coherència des de sempre i ha defensat la RTVV sempre, més encara amb  el brutal tancament perpretat pel PP i Alberto Fabra. Un home honest, amb un curriculum professional impecable, intelectual transversal i artista reconegut. Pensem que es tracta d’un intent greu de destrucció d’un dels integrants del Consell Rector de l’entitat pública.

És per això que com a professionals que accedírem a la RTVV en un procés honest d’oposició, o proves selectives, en el seu moment, unes 500 persones, no entenem aquesta síndrome de canibalisme professional en el qual els aspirants més joves intenten neutralizar els professionals veterans.

Per últim és inconcebible les crítiques a les condicions d’accés a la futura Ràdio i Televisó autonòmiques, quan aquestes  recullen les mateixos drets que en totes  les borses de l’estat per haver treballat en una altra administració publica.

No s’imaginem un tancament de Canal Sur, TV3 o qualsevol altre mitjà amb una Unió de Periodistes en contra. Què passa al País  València?.  Per què aquestes ganes d’enfrontament?

Els treballadors, en nom dels quals parlem, no col·laboràrem amb el PP i, en canvi, molts d’aquests col·laboradors estan empleats  en conselleries i organismes tutelats  pel pacte del botànic i inexplicablement en els mateixes capçaleres de premsa que ara ens ataquen.

EL PP va governar durant 20 anys amb majoria absoluta i no coneixem cap denuncia d’altres col·lectius de l’administració com ara sanitat o educació respecte de la manipulació o la corrupció. Nosaltres no hem deixat de fer-ho.